Resultats de la cerca frase exacta: 34

Diccionari de la llengua catalana
31. càrrega
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vida és una càrrega. Obligació onerosa. Són molt pobres, i el seu oncle malalt els és una càrrega. Portar la càrrega d'una casa, d'una empresa. càrrega de la prova Obligació de provar en un procés els fets constitutius del seu dret a qui afirma i [...]
32. dir 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ha esdevingut tal com s'havia dit. dir de tu [o dir de vós, o dir de vostè] Donar tractament de tu, de vós, de vostè. dir-li Designar-lo amb el nom de. Li diuen el Gravat. Em diuen oncle. dir-ne Designar amb tal o tal mot. D'això jo en dic covardia. Com se'n diu de [...]
33. veu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc., considerat com posseint tal o tal qualitat. Una veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar a mitja veu. Vaig escoltar i vaig sentir distintament la veu de l'oncle. Reconèixer algú en la veu. Abaixar [...]
34. anar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la mà i li vaig posar massa vi. Se li'n va anar un peu i va caure tan llarg com és. La mirada se me'n va cap a l'espectacle insòlit. Està tan emocionat que les paraules se li'n van de la boca. Esvair-se, gastar-se, extingir-se. L'oncle els volia apallissar, però tot se [...]
Pàgines  4 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4